« »
 
DISLOCARE 1, DISLOCARE 2.
[]« 1 dislocare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 136a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DISLOCARE1
1. DISLOCARE, Loco et sede movere, Gall. Disloquer : quod dici solet de ossibus sede sua delapsis. Occurrit in Historia S. Francisci de Paula, April. tom. 1. pag. 230. in Processu de SS. Virginibus Eychsellensibus, Junii tom. 3. pag. 117. apud Lobinellum in Hist. Britan. tom. 2. col. 563. etc.
[]« 2 dislocare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 136a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DISLOCARE2
2. DISLOCARE, Disloquare, A locatione resilire ; practici nostri dicunt Résilier un bail. Charta ann. 1341. in Reg. 74. Chartoph. reg. ch. 480 :
De jure locandi et Dislocandi bona prædicta.
Alia ann. 1315. in Chartul. thesaur. S. Germ. Prat. fol. 19. v°. :
Constituimus procuratores ad loquandum et ad Disloquandum omnes et singulas terras, domos, vineas, possessiones, etc.