« »
 
SERENA 1, SERENA 2, SERENA 3.
[]« 1 serena » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 436a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SERENA1
1. SERENA, Mensura liquidorum. Charta inter Schedas Lobinelli :
Rivar pater ipsius Vorcomin dedit duas Serenas de medone, panes xxxiv. et multones tres.
Vide Sericum.
[]« 2 serena » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 436a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SERENA2
2. SERENA. Charta ann. 1494. ex Schedis V. CL. Lancelot :
Dictosque suos armigeros juxta locum de Palude in Serena cubire fecerunt.
Id est sub dio.
[]« 3 serena » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 436a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SERENA3
3. SERENA, Prov. Apistra, avis viridis coloris, apes edens. Glossar. Provinc. Lat. ex Cod. reg. 7657.