« »
 
BELLA 1, BELLA 2, BELLA 3, BELLA 4.
[]« 1 bella » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 620c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/BELLA1
1. BELLA, Acus, a Græco Βελόνη quod a βέλος formatur, unde facile bela vel bella. Computum ann. 1318 :
Item pro rauba brunetæ nigræ Dominæ et pluribus aliis necessariis in dicta rauba, et pro espinglis et Bellis xxiv. l. vi. s. viii. den.
[]« 2 bella » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 620c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/BELLA2
2. BELLA, male pro Bolla, Cyathus. Inventar. ann. 1420. inter Probat. tom. 2. Annal. Præmonst. col. 591 :
Quatuor Bellas argenti pedatas, cum cooperculis.
Vide Bolla 1.
[]« 3 bella » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 620c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/BELLA3
3. BELLA, femin. gen. pro Bellum, Pugna, prælium. Codex reg. 76 :
Versus de Bella, quæ fuit acta Fontaneto.
[]« 4 bella » (par L. Henschel, 1840–1850), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 620c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/BELLA4
4. BELLA, i. e. Campanella quæ ovibus vel vaccis appenditur. Gemma Gemmarum. Anglosax. Bell, Campana, tintinnabulum.