« »
 
[]« 2 absolutus » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 034c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ABSOLUTUS2
2. ABSOLUTUS. Persolutus, Asoul, nostris olim. Lit. ann. 1297. in Lib. rub. Cam. Comput. Paris. fol. 55. r°. col. 2 :
Desquelz douze vinz et dis livres de Paresiz il se tiennent Asouls et apaié. Assossé
vero, pro Absolutus, liber, immunis, Gall. Décharge, exempt, in Ch. ann. 1273, in Suppl. ad Miræum p. 606. col. 1 :
Et raportant celi disme en le main le seigneur de Commines, de cui je le tenoie en fief,... il le converti en iritage et me le rendu Assossé et desherhié de tout service de fief. Absoluta pecunia,
Præsens, Gall. Argent comptant. Charta ann. 1238. apud Joan. Nicol. ab Hontheim tom. 1. Hist. Trevir. pag. 724. col. 1 :
Bona quædam, quæ mea Absoluta pecunia comparavi.