« »
 
[]« Accetare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 045c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ACCETARE
ACCETARE, Acescere, Gall. s'Aigrir. Apul. de Virtut. Herb. pag. 194 :
Herbæ verbenacæ ramulos ex vino decoquito et conterito, deinde quod Accetaverit plagæ imponito, et adaperiet.
Recte Forcellinus : Acetasco, is, avi, n. 3. idem quod acesco. Apul. Herb. 3 :
Herbæ verbenacæ ramulos ex vino decoctos et contritos, deinde quod acetaverit, plagæ impones, et adaperiet.