« »
 
ACORA 1, ACORA 2.
[]« 1 acora » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 058c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ACORA1
1. ACORA, Idem quod Gallis Dès à présent, pro hac hora, sublata h, ut sæpe fieri solet. Charta Sancii Abbatis de Ortulo ex Archivo Pinnatensi, apud Jos. Moretum Antiquit. Navarræ pag. 406 :
Et Acora sic affirmo eam ad mea germana dona Tota, etc.
id est : Et ex hac hora sic affirmo eam (Abbatiam) ad meam germanam dominam Totam.
[]« 2 acora » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 058c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ACORA2
2. ACORA. Alex. Iatrosophista MS. lib. 1. Passion. cap. 18 :
Acora, passio est in ipsa cute capitis facta, parva foramina habens, ex quibus fluit humor, quod ycora Græci vocant ; unde et ipsa passio Acora appellatur, quod nos tabem dicimus.