« »
 
[]« Adens » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 074c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ADENS
ADENS, a verbo Adesse, Præsens, assistens. Vide Adentia. Vita S. Amati tom. 6. Aug. pag. 723. col. 2 :
Laborantibus Adens, oppressis in judicio succurrens, viduis consulens et orfanis, etc. Adeser
vero, pro Addicere se alicui, in Vit. SS. ex Cod. 28. S. Vict. Paris. fol. 349. v°. col. 1 :
Après la ascension de nostre Seigneur, il (S. Marceau) Adesa tousdiz à S. Pierre.