« »
 
[]« 6 ala » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 156a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ALA6
6. ALA, Cujusvis ædificii latus, Gall. Aile de bâtiment. Chron. Veronense ad ann. 1183. apud Murat. tom. 8. col. 622 :
Millesimo supradicto intrante mense Januario, maxima pars Alæ arenæ Veronæ cecidit terræ motu magno per prius facto, videlicet Ala exterior.
Hac voce usus est Vitruvius.
P. Carpentier, 1766.
Unde Esles dicuntur circumjacentes ædiculæ, in Charta ann. 1394. ex Chartul. Latiniac. fol. 227 :
Quatre pintes de vin sur un chacun tavernier vendant vin à destail en ladite foire et ès Esles et appartenances d'icelle.