« »
 
[]« Assidua » (par L. Henschel, 1840–1850), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 435b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ASSIDUA
ASSIDUA, Ausidua, Pars interior ædis sacræ ubi altare collocatum est, Ecclesiæ pars extrema. Vide Absida 2 et 3, quæ vox idem sonat. Charta apud S. Rosa de Viterbo vol. 1. pag. 142 :
Fecerunt domum prope Assiduam ipsius ecclesiæ.
Testament. episcop. Gardiens. ann. 1311. apud eumd. pag. 150 :
Mandamus corpus nostrum, imo verius cadaver, sepeliri in Ecclesia cathedrali Ægitanensi, intus in Ausidua coram altari majori, etc.