« »
 
[]« Averta » (par C. du Cange, 1678), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 475c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/AVERTA
AVERTA, in lege 12. Cod. de Cursu publ. l. 47. 48, Cod. Th. eod. tit. est Pera, seu mantica : ita enim hanc vocem interpretatur vetus interpres Horatii in lib. 1. Sat. 6 :
Averta est pera seu mantica ad vestes viatorias, aliaque necessaria condenda.
Confer. Gloss. med. Græcit. in voce Ἀϐέρτα. Hinc