« »
 
[]« 2 ceda » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 2, col. 247b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/CEDA2
2. CEDA, Sedes, curia, ut videtur. Inventar. ann. 1476. ex Tabul. Flamar. :
De illa controversia se remiserant, ut ibi dictum fuit, libro albo Cedæ Agenensi.
Reinard. Vulp. lib. 3. vers. 2270 :
Non costas aut ossa velim tibi tollere, paulum
  Cedarum clunes vindico prope popas.
Leg. Cadarum, a Cada, Arvina.