« »
 
[]« 2 clava » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 2, col. 356c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/CLAVA2
2. CLAVA, pro Clavis, Gall. Clef. Charta ann. 1368. in Reg. 3. Armor. gener. part. 2. pag. x :
In possessionem ponit per tradicionem Clavarum dicti castri, turris, donjoni. Clave,
pro Massue, a Lat. Clava, in Libert. Matiscon. ann. 1346. ex Reg. 77. Chartoph. reg. ch. 111 :
Item se aucuns a esté ferus de Clave mortel, se il ne meurt du cop, doit estre faite amende.
Nisi sit pro Playe.
L. Favre, 1883–1887.
Clava Avirata, Baculum ligneum [] circulo ferreo in extremitate instructum ; Gall. Bâton qui est ferré par le bout. Stat. bonon. ann. 1250-67. tom. I. pag. 271 :
Arma vetita intelligimus... Clavam ferream vel ferratam, vel Aviratam vel plumbatam
(vel plumbarolam. Cod. 62.) Fr.
Clava Ferrea, vel Ferrata. Baculum ferreum vel ferratum cum nodis in capite instar clavorum. Vide supra Clava Avirata. Fr.
Clava Plumbata, vel Plumbarola, Baculum plumbo, quo gravius et noxius sit, munitum. Vide supra Clava Avirata. Fr.