« Coytare » (par P. , 1766), dans , et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 2, col. 604a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/COYTARE
COYTARE, Coire. Stat. synodal. eccl. Reatinæ MSS. :
Anathematizamus omnes et singulas mulieres, quæ dimissis viris suis, aliis adhærent seu adhærebunt Coytando cum eis. Se CoyterOccitanis, se dépêcher interpretatur Anonymus, qui circa medium sæc. xiv. de hæresi Albigensium scripsit tom. 3. Hist. Occit. Coyer vero, Alligare significat, in Ordinat. ann. 1415. ex Reg. 170. Chartoph. reg. ch. 1 :
Icellui maistre Coyera ou fera Coyer, c'est assavoir fermer une hune au cul du batel pour le retenir, se mestier est.