« »
 
[]« 1 cuma » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 2, col. 653c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/CUMA1
1. CUMA, Poma Silvestria. Gloss. Isid. Grævius monet legendum ex Constantiensi : Corna, poma sylvestria. Virgil. 3. Æneid. vers. 649 :
Victum infelicem baccas lapidosaque Corna
Dant rami, etc.
Vide Cosnia.