« »
 
[]« Deabuti » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 013a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DEABUTI
DEABUTI, Abuti, vastare. Instr. ann. 1384. inter Probat. tom. 3. Hist. Nem. pag. 66. col. 2 :
Absque eo quod essent, confluerent ut tochini tochinantes et forefacientes seu alias Deabutentes.
Hinc Abuti, Desaier, in Glossar. Lat. Gall. ann. 1352. ex Cod. reg. 4120.