« »
 
[]« Defacere » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 036a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DEFACERE
DEFACERE, Deffacere, Abolere, abrogare, nostris alias Deffaire. Testam. Rog. I. comit. Carcass. ann. 1202. inter Instr. tom. 6. Gall. Christ. col. 21 :
Sicut scriptum est, sic habeat firmitatem ista scriptura. Ego Rogerius non hoc Defaciam.
Ubi Desfaciam edidit D. Vaissete tom. 2. Hist. Occit. col. 160. Charta ann. 1203. in Chartul. Campan. fol. 301. v°. col. 1 :
Nos reddemus eidem (Theobaldo) litteras suas, per quas Deffacit communiam S. Memmii.
Alia Hugon. ducis Burg. ann. 1208. in Chartul. eccl. Lingon. ex Cod. reg. 5188. fol. 12. v°. :
Libenter tollam illam communiam et Defaciam.
Lit. Caroli regent. ann. 1359. ex Memor. D. Cam. Comput. Paris. fol. 20. v° :
Deffaçons et abolissons toute note et tache, que il pourroient avoir encouru de fait ou autrement. Deffaire
vero, pro damnum restituere, emendare, etiam dixerunt. Charta prior. et monach. Luxov. ann. 1266. ex Chartul. Campan. fol. 403 :
Nos vos mandames que an ne nos a riens Deffait ne rendu de quanque avons ot an covant, ne deffossés, qui sont antores par nostre moster de Lixu.
Alia Theob. comit. Campan. ann. 1231. tom. 5. Ordinat. reg. Franc. pag. 550 :
Et se li dux par aventure encontre ses lettres lor forfaisoit riens,.... ge le requeroie le duc qu'il le défeist ; et se il ne le voloit Deffaire, se (je) le feroie deffaire en bonne foy.
Vide Diffacere.