« »
 
[]« 2 delitigare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 052c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DELITIGARE2
2. DELITIGARE, Deblaterare, effutire. Mirac. S. Germ. Autiss. episc. tom. 7. Jul. pag. 287. col. 1 :
Et quæ antea inflatis buccis, tumido ore insana verba Delitigare consueverat ; deinceps verbere superno duriter et lene correpta, suavia et dulcia verba fari addidicit.