« »
 
[]« 3 ductus » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 202c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DUCTUS3
3. DUCTUS, f. Capistrum, quo equus ducitur : eo cæterum sensu vox Duel occurrit in Lit. remiss. ann. 1389. ex Reg. 135. Chartoph. reg. ch. 237 :
Icellui Danois le menaça de paroles, et aussi lui ceint le Duel de son cheval par la ceinture, pour ce qu'il faisoit semblant de lui enfouir, et en cest estat le ramena en sa maison.
Annal. Genuens. ad ann. 1164. apud Murator. tom. 6. Script. Ital. col. 295 :
Imperator respondit : Ego sum super equum et habeo pedes in Ductu ejus, etc.
Ubi alter Codex MS. habet Streiris. An bene, haud satis scio.