« »
 
[]« Emolimenta » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 259a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/EMOLIMENTA
EMOLIMENTA, Arma acuta et polita. Odo de varia fortuna Ernesti Bavariæ Ducis, apud Marten. tom. 3. Anecd. col. 372 :
Deinde viros acres ducens ad bella ducentos,
Et quadringintis dans Emolimenta lanistis,
Assiduis armis Agarenos concutit, urbes
Obruit, et villas flamma populatur et arva.
Vide Emolumenta 2. et Arma moluta.