« »
 
[]« Escariare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 297a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ESCARIARE
ESCARIARE, quasi Esgardiare, Dijudicare, Cognita causa dirimere. Codex Legum Norman. cap. 19. § 6. apud Ludewig. tom. 7. pag. 301 :
Notandum etiam est, quod desreniator, si verba dimiserit vel mutaverit, que ei in desresnatione fuerint Escariata, ejus desresina reprobatur.
§ 7.
Et similiter, si quis coadjutor defuerit, vel verba Escariata dimiserit vel mutaverit, vel etiam si ad desresinam oporteat evocari, vel compelli, vel attrahi
.
P. Carpentier, 1766.
Vel potius Dictare, Gall. Dicter, suggérer, a veteri Gallico Escarir, eodem significatu. Eschariare habet Codex MS. ex Bibl. reg. sign. 4651. Ordinat. MS. super Duellis apud Camerac. :
Uns des eskievins... prent le main de celui ki a apelet et li met sor les Sains, et dont li devise-on et Escarit sen sairement en la veue et en l'oye de sen adversaire.
Ubi in Edicto Phil. Pulc. edito in voce Duellum :
Alors le mareschal ou conseiller... prent l'appellant par ses deux mains, ostées des gantelets, et luy dit que il die les paroles après luy que il dira, et les met sur la Croix.
Hinc Eskérisseur, qui dicenda suggerit, in Lib. rub. fol. parvo domus publ. Abbavil. fol. 29. r°. ubi de Duello :
Chil qui claime doit premiers venir ad Sains devant le visconte et devant le maieur et les eskevins, et en leur presence doit baillier sa vouerie et sen droit de chele querelle à sen campion, et li autres au suen, et doit jurer li campions par ledit de l'Eskérisséeur, que li viscuens et li maires i meteront ou jour.
Germanis den Eid staben ; confer Eschara, Palus.