« »
 
[]« Essavare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 314a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ESSAVARE
ESSAVARE, Exsavare, Trahere. Charta Thossiac. ann. 1461 :
Pro licentia piscandi in riparia Sagonæ... absque trahendo seu Essavando aut Exsavando ad terram.
Altera Charta anni 1449. signata Bonet :
Sive trahendo, sive Exsavando ad terram.
P. Carpentier, 1766.
A veteri Gallico Essaver et Essiaver, Effluere, decurrere, vulgo s'écouler. Sent. arbitr. ann. 1313. in Reg. 53. Chartoph. reg. ch. 53 :
Aura dedans ce mur ou clouture un treillich de fer par où les yaues de la ville se porront Essiaver.
Charta ann. 1322. in Reg. 74. ch. 443 :
Lequel moelin il feront el dit manoir à Essiaver l'iaue parmi cedit manoir, en faisant venir l'iaue par dessus et Essiaver dessous.
Chartul. Corb. sig. Ezechiel ad ann. 1415. fol. 18. r°. :
Regeter le fossé.... et faire tant que le vivier se puis Essaver, et qu'il soit à secq. Esseaver
vero, pro Vuider, Evacuare, in altero sign. Habacuc ad ann. 1511. fol. 92 :
Et il sera tenu ledit prendeur de Esseaver et oster chacun an tout le bos abatu. Esseuwer,
pro Exsiccare, in Ch. ann. 1235. ex Chartul. sign. Decanus S. Pet. Insul. fol. 129. v°. :
Sis libres doit il mettre as fosséis faire por les terres Esseuwer. Excegner,
eodem sensu, in cod. reg. 9493. fol. 11. v°. :
Foucé qui Excegne les bas champs.
Hinc mox Essaveria.