« »
 
[]« Estaco » (par C. du Cange, 1678), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 316a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ESTACO
ESTACO, Taberna, officina. Charta ann. 1163. apud Ughellum tom. 7. Ital. sacr. pag. 268 :
Concedo prænominatæ Ecclesiæ... et absque servitio 3. Escatones in civitate Laodiciæ, cum suis omnibus continentis, ut in eis ipsi Malfetani maneant, stent, ac super Stacones, prout voluerint, ædificent atque laborent. Habent itaque prædicti Estaconi ab oriente viam, ab occidente habent portum maris, etc.
P. Carpentier, 1766.
Locus, ubi quis sedet, stat, nostris [] alias Estaçon. Charta ann. 1308. in Reg. 40. Chartoph. reg. ch. 31 :
Nos quatre Estaçons mouvans de l'éritage nostre seigneur le roy, assis en la ville d'Orliens, fesanz le coing de la chaucerie.
Lit. remiss. ann. 1401. in Reg. 156. ch. 40 :
Godefroy porta lors ledit mandement en l'ostel ou Estaçon de Pierre Bertaut clerc de ladite prévosté.
Aliæ ann. 1412. in Reg. 167. ch. 41 :
Lesquelx entrerent ou change ou Estaçon d'un nommé Andrieu Griu changeur.
Hinc Estacenex, Campsores seu nummularii, qui ad mensam sedent, appellantur in Pedag. Divion. MSS. :
Li estaulx des changeours et des Estacenex, chascun paiera iij. solz en ladite foire.
Vide infra Estagilis.