« »
 
[]« 2 favellare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 423b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/FAVELLARE2
2. FAVELLARE, Favere, blandiri, Gallice, Favoriser, flatter, alias Faveller ; unde Favele, Blanditia, Cajolerie. Instr. ann. 715. apud Murator tom. 6. Antiq. Ital. med. ævi col. 377 :
Ex quo natus sum, semper ad episcopum sancti Donati abuemus consegrationem, et ipsius diocia sumus. Simili modo fortia patemus, et non præsumemus Favellare.
MS. :
Tant dist Bernart au roy, et tant li Favela,
Tant loa Normandie, et Huon tant blasma.
Pastor, cantilena tom. 2. Poem. reg. Navar. pag. 183 :
J'ai oi maint flamengel,
Ki trop nos Favelle,
Et sont de vanter isnel.
Fabul. tom. 2. pag. 225 :
Galestrot, bele douce amie,
Je te comant deseur ta vie
Que tu soies preus et isnele,
Et si saches de la Favele,
Tant que nostre preu en traion.