« »
 
[]« Gorgiata » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 088a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/GORGIATA
GORGIATA, Gorgiæ seu colli percussio, colaphus, Gall. Coup de poing, gourmade, alias Gorgiere, Ital. Gotata. Charta ann. 1390. in Reg. 141. Chartoph. reg. ch. 33 :
Quod ipse dominus vicecomes, sine causa, nobilem Migonem... una magna Gorgiata percusserat.
Lit. remiss. ann. 1413. in Reg. 167. ch. 175 :
Idem exponens unam magnam Gorgiatam eidem de Serinis dedit ; quo facto incontinenti uterque eorumdem evaginavit gladium suum, etc.
Aliæ ann. 1401. in Reg. 156. ch. 445 :
Le suppliant dist audit Guillaume qu'il se traist en arriere, ou il lui donroit une Gorgiere ;... lequel tira un poignant ou dague, et d'ycellui féry ledit Guillaume un cop en la poitrine.
Eo spectat vox Gourder, qua fauces alicujus invadere, constringere significarunt. Lit. remiss. ann. 1455. in Reg. 189. ch. 41 :
Icellui Quenivet print le suppliant à la gorge et lui dist qu'il l'estrangleroit ; et quand ledit suppliant vit que ledit Quenivet le Gourdoit et constraingnoit ainsi, etc.
Vide infra Gottata.