« »
 
[]« Incæniare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 318a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/INCAENIARE
INCÆNIARE, Stupere, cessare. Gloss. Isid. La Cerda legit : Incœnare, ut primo sit ἄδειπνον εἶναι, deinde quia ex jejunio delirium, Stupere. Sic et ante hunc Gebhardus in Crepundiis. Grævius.