« »
 
[]« Invagiare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 408a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/INVAGIARE
INVAGIARE, Pignori dare, a veteri Gallico Enwagier, pro Engager. Charta ann. 1222. ex Chartul. S. Petri Insul. sign. Decanus fol. 127. r° :
Decimam [] meam de Gelue, quam teneo in feodum de domino et patre meo, Invagiavi decano et canonicis S. Petri de Insula.
Alia ann. 1242. ibid. fol. v° :
Adans de le Faleske a Enwagiet à l'église S. Piere de Lisle, por sissante et dis lib. d'Artisiens, trois muis de le dime k'il tient de mi en fiés.
Hinc Lenwagier dicitur, qui prædium sub pignore accipit, in Consuet. vet. Hannon. cap. 75. edit. Antuerp. ann. 1553 :
Que de ce jour en avant nulz censiers, Lenwagiers ou admodiateurs ne pourront rentrer en nouvelle cense d'eulx mesmes.