« »
 
LECA 1, LECA 2, LECA 3.
[]« 1 leca » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 050a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/LECA1
1. LECA. Præceptum Ludovici Transmarini ann. 938. Marcæ Hispan. col. 850 :
Qui pergit per ipso riulo usque in rivolo, qui descendit de ipsas Lecas et injungit in torrentes.
Forte nomen proprium. Glossar. Provinc. Lat. ex Cod. reg. 7657 : Leca, Prov. muscipula, decipula. []
[]« 2 leca » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 050b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/LECA2
2. LECA, Lecacitas, La giotonia, e lecardia, in Glossar. Lat. Ital. Ms. Vide Lecator.
[]« 3 leca » (par L. Favre, 1883–1887), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 050b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/LECA3
3. LECA.
Et in tres mansos Miraponchi Paillarenco Lecam cedo ad sanctam Fidem.
(Cartular. Conchar. Ruthen. p. 305. an. 948.)