« »
 
[]« 2 lignare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 108c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/LIGNARE2
2. LIGNARE, Ligna ad comburendum colligere. Transactio inter Abbatem S. Mariæ de Ulmeto et Consules villæ de Mari ann. 1233. ex Schedis Præsidis de Mazaugues :
Asseruerunt quod homines villæ de Mari usi fuerunt prædicta sylva, accipiendo et scindendo ligna virida ad mansionandum, et sicca ad Lignandum et comburendum.
Charta ann. 1341. in Reg. 72. Chartoph. reg. ch. 438 :
Nobis denuntiatum fuerat ipsos.... Lignasse ligna et ramas scindisse.