« »
 
[]« Machacolladura » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 161a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MACHACOLLADURA
MACHACOLLADURA, a Gall. Machecoulis, Pergulæ species in superiori turrium parte, unde in oppugnatores lapides aliaque projiciebantur. Charta ann. 1382. in Tabular. Massil. :
Turris de mercato dicta S. Ludovici habet de alto computata fundamenta usque ad Machacolladuram xi. cannas cadratas et 11. palmos, etc.
Vide Machicollare.