« »
 
[]« Mancusus » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 210a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MANCUSUS
MANCUSUS, Ornamentum muliebre ex auro vel argento, f. armilla, Gall. Brasselet. Testam. Adalaidis ann. 978. apud Marten. tom. 1. Anecd. col. 97 :
Rogo ut filia mea sit inde Abbatissa, et ad ipsam remaneant ipsi nodelli mei cum ipsos Mancusos et inaures.