« »
 
[]« 3 massa » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 296a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MASSA3
3. MASSA, Globus armatorum, Galli dicimus Peloton de gens de guerre. Memoriale Potestatum Regiens. ad ann. 1275. apud Murator. tom. 8. col. 1138 :
Reduxit se dictus Guido Comes contra populum, qui erant sine numero, ultra quatuor millia qui erant adhuc in campo in una Massa ad vexillum carrocii.
Non multum diversa notione quævis moles Massa dicitur. Hinc Massa vocatur aurum infectum, Gall. Lingot d'or, in Charta Henrici IV. Reg. Angliæ ann. 1406. apud Rymer. tom. 8. pag. 441. Charta ann. 1315. ex Bibl. reg. :
Item in Massa seu platis argenti tria millia sexties centum sexaginta et decem marchas.
Sic etiam Massa ferri, in Charta ann. 1312. apud Ludewig. tom. 4. Reliq. MSS. pag. 188. Massæ murales, in Instrum. ann. 1270. [] apud Menesterium Historiæ Lugdun. pag. 13. Masse d'un pont, in Lit. remiss. ann. 1450. ex Reg. 186. Chartoph. reg. ch. 49 :
Les supplians monteront sur la Masse du pont du chastel de la Bruyere, etc.