« »
 
MERULA 1, MERULA 2, MERULA 3.
[]« 1 merula » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 357b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MERULA1
1. MERULA, Idem quod merulum, Pinna, Gall. Creneau. Gaspar. Barthii Gloss. apud Ludewig. tom. 3. Reliq. MSS. pag. 24. ex Anonymi Hist. Palæst. :
Venerunt illi usque ad scalam quæ jam erat erecta et fortiter ligata ad civitatis Merulas, et adscenderunt per eam homines sexaginta.
[]« 2 merula » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 357b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MERULA2
2. MERULA, Avis Ægyptiacæ species. Bernhardi de Breydenbach Iter Hierosol. pag. 226 :
Ibi (versus Alexandriam) aves capiuntur quædam candidæ et albissimæ, quæ Merulæ nuncupantur. Melle
pro Merle dixerunt nostri. MS. :
D'oisiax chantans avoit assez
Par tout le vergier amassez...
Melles y avoit et mauvis.
[]« 3 merula » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 357b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MERULA3
3. MERULA,
quam peritiores piscatores Merle vocant, nonnulli tourd, non distinguentes turdum a Merula
. Tract. Ms. de Pisc. cap. 74. ex Cod. reg. 6838. C.