« Monozantes » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans , et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 510b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MONOZANTESMONOZANTES, pro Monazontes, Monachi,
in opusculo Rabani Mauri tom. 2.
Annal. Bened. pag. 734 :
in opusculo Rabani Mauri tom. 2.
Annal. Bened. pag. 734 : Monachi sive Monozantes, hoc est, singulares, a solitariæ vitæ districtione nominati sunt.

