« »
 
[]« Myxa » (par C. du Cange, 1678), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 564c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MYXA
MYXA, Myxus, Mixus, ex Gr. Μύξα. Ellychnium lucernæ. Anastasius in S. Silvestro :
Myxum ex stuppa amianthi.
Item :
Posuit lucernam ex auro purissimo Mixorum 10. pens. lib. 30.
In S. Hilaro pag. 28 :
Lucernam auream cum Mixis luminum decem.
Sed ibi perperam nixis, ut et pag. 14. 16. 17. 28. 258. pro mixis, uti præferunt alii Cod.
P. Carpentier, 1766.
Gall. Meche ; unde Amecher, ellychnio instruere, in Stat. candelar. Rotomag. ann. 1403. tom. 8. Ordinat. reg. Franc. pag. 599. art. 2 :
La plus grosse (chandelle) sera Amechée à la value.
Bimixæ, Lucernæ quæ habent bina Mixa, δίμυξοι. Idem, in Leone III :
Fecit... lucernas majores fusiles Bimixas anaglyphas duas pens. etc.
Infra :
Et super ipsa cerostata, fecit lucernas fusiles Bimixas duas ex argento.
In Leone IV. Lucernam Bimixyn. Lucerna Bilychnis, in Fragmento Petronii pag. 15.