« »
 
[]« Novensiles » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 615c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/NOVENSILES
NOVENSILES, id est, Novem salientes vel saltatores Jovis, apud Papiam. Joh. de Janua : Novensiles a novem et salio, Dii sic dicti, quia novem insultibus navem infestant ; unde dicunt, quod si evaserit navis decimum insultum non deinceps [] timet. Unde hæc hausta ? Deos Novensiles appellabant Romani, vel a nevenario numero, vel a novitate, quasi recens essent facti Dii, ut fuse deridens exponit Arnobius lib. 3. Quidam Novemsides vel Novensides vocant, quod eadem sede, qua Dii, consedere fingerentur, ut habet Marius Victorinus lib. 1. Artis Gramm. cap. de Orthographia. Varro lib. 4. de Lingua Lat. :
Feronia, Minerva, Novensiles a Sabinis.
Hinc Vossius suspicatur vocis etymon non esse a Latino ducendum. Ex Martiano Capella, qui cœlum omne in sexdecim regiones dividit, in secunda inter alios collocantur Lymphæ Diique Novensiles. Vide Giraldum Syntagm. 1. Histor. Deor. fol. 19. Cælium Calcagninum lib. 1. Epist. 29.