« »
 
[]« Probrare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 6, col. 513b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/PROBRARE
PROBRARE, Probris afficere, insimulare, apud Auctorem Commentar. super [] hymnos fol. 1. v°. :
Sic probra, quæ sunt peccata, id est omnia peccata, Probrant animam, etc.