« »
 
[]« 2 prora » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 6, col. 536c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/PRORA2
2. PRORA, Terra, ni fallor, prominens, collis, idem quod supra Promontorium. Charta ann. 903. apud Murator. tom. 3. Antiq. Ital. med. ævi col. 144 :
Ad suprascriptas fundoras seu casalias, et dossos atque corrigias, et valles atque Proras pertinentes ad omnia in integrum.
An Pratoras ?