« »
 
[]« Reclusania » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 047b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/RECLUSANIA
RECLUSANIA, Idem quod Reclusagium. Sententia arbitralis MS. inter Abbatem et Consules de Gimonte ann. 1292 :
Et de Recluso ponendo in Reclusania idem fiat, et quod persona posita per dictos Priores ad custodiendos infirmos, etc.
P. Carpentier, 1766.
Nostris etiam Reclusie, eadem acceptione. Lit. remiss. ann. 1392. in Reg. 143. Chartoph. reg. ch. 300 :
Ilz trouverent le reclus d'icelle Reclusie ; lequel reclus les requist et pria de boire avec lui en saditte Reclusie.
P. Carpentier, 1766.
At vero Recluse, Præstationis species appellatur, fortean quæ pro septis, Gall. Enclos, vel pro facultate habendi reclusam, Gall. Ecluse, pensitabatur. Vide Reclausa et Reclaustrum. Charta ann. 1328. in Reg. donor. Caroli Pulch. et Phil. VI. ex Cam. Comput. Paris. fol. 38. r° :
Item les rentes et Recluses, autrement appelées oublies.