« »
 
[]« Remerta » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 119c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/REMERTA
REMERTA, Italis Rimessa, Unde legendum videtur Remessa, ut mox. Germen, surculus, Gall. Jet, Rejetton. Statuta Astensia collat. 13. cap. 18 :
de vendente vites, Remertas et enteos arborum : Si aliquis vendiderit vel vendere voluerit Remertas vel vites vel enteos arborum, non possit predicta vendere nisi publice in mercato..... si aliquis contra fecerit, faciam fustigari cum predictis ad collum.