« »
 
[]« 2 rena » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 122c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/RENA2
2. RENA, vox Italica, Arena. Tract. MS. de Re milit. et mach. bellic. cap. 74 :
Arbor cum duobus solariis... a duobus hominibus giratur, causa levandi de terra calcem, Renam, lapides et saxa.