![[]](img/image.png)
1. SCAMA, pro Squama, Gall. Ecaille. Charta ann. circ. 1223. apud Marten. tom. 1.
Anecd. col. 906 :
Hugo presbyter et monachus juratus dixit, quod vidit quemdam civem Metensem cæcum venientem,.... ad sæpedictum sepulcrum, et vidit Scamas ab oculis ejus visibiliter defluentes.Gloss. Lat. Gr.
Scama, φολίς: ubi Codex Sangerm. habet Squama. Aliis notionibus, vide in Scamma 1.