« »
 
[]« Sedella » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 394a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SEDELLA
SEDELLA, Discus, ut videtur, Gall. Plat, in quo aliquid sedet. Anonymi Annal. Mediol. ann. 1389. apud Murator. tom. 16. col. 812 :
Item Sedella una deaurata, super cujus convasculo sunt arma in uno esmaillo. Alia Sedella deaurata pro aqua sancta cum foliaminibus et armis in fundo.