« »
 
[]« 1 tortor » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 135c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/TORTOR1
1. TORTOR, Jaculator, qui tela torquet, immittit, vibrat. Radulfus Cadom. in Gestis Tancredi tom. 3. Anecd. Marten. col. 167 :
Nec minus adversis, obverso turbine, dextris
Tela retorquebat, Tortores torta per ipsos.