« »
 
[]« 3 valens » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 235b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/VALENS3
3. VALENS, Monetæ species, Gall. Vaillant et Vaillent. Lit. remiss. ann. 1364. in Reg. 96. Chartoph. reg. ch. 149 :
Convenerunt inter se de ludendo causa [] spatii ad taxillos, et in hujusmodi ludo ponendo quilibet duos Valentes, per modum tamen hunc, quod ille ipsorum, quem contingeret duos Valentes alterius lucrari, eos traderet pro habenda una pinta de clareto.
Aliæ ann. 1358. in Reg. 90. ch. 70 :
In crumena alterius mulieris unum denarium argenteum, vocatum Vaillant, invenerunt.
Aliæ ann. 1363. in Reg. 92. ch. 310 :
Une penne d'escureux, qui avoit esté vendue deux flourins de Flourence et un Vaillent.
Aliæ ann. 1378. in Reg. 114. ch. 224 :
Jean Poitrau changeur, demourant à Blois, achata pluseurs monnoies de dehors nostre royaume et autres que de nostre coing, tant d'or comme d'argent ;... les autres d'argent, estoient nommées Vaillans et vatarans.
Denique aliæ ann. 1385. in Reg. 128. ch. 119 :
Icellui Bonnelle donna à icellui Sauve un denier blanc, appellé Vaillant.
Occurrit præterea in Stat. ann. 1358. tom. 3. Ordinat. reg. Franc. pag. 222. art. 2. Inter monetas nigras seu æreas episcopi Cameracensis Vallant recensetur, in Charta ann. 1347. ex Tabul. ejusd. eccl. :
Item fera (ledit monnoyeur) pour nous et en nostre nom deniers noirs, que on appellera Vallans ;... et courra ichelle monnoye pour deux deniers Tournois la pieche.