« 3 vallare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans , et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 239a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/VALLARE3
3. VALLARE, pro Vannare, Ventilare, Gall. Vanner. Statuta Vercell. lib. 3. fol.
73 :
Si receperit molinarius sive conductor ad macinandum quartaronos sex rasos frumenti cumunalis et bene cribiati sive Vallati, etc.