« »
 
[]« Venipeta » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 271b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/VENIPETA
VENIPETA, Qui Venias, seu inclinationes, vel genuflexiones iterat. Vita S. Ramuoldi sæc. 6. Bened. part. I. pag. 14. Arnoldus de S. Emmeram. lib. 2. cap. 18. :
Quadam nocte discurrens inter altaria, ut ante solebat, frequens Venipeta, labori sacro vigilanter insistebat.
Qui veniam i. e. indulgentiam petit.