« »
 
[]« Wacta » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 398b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/WACTA
WACTA, Vadum, ni fallor, Gall. Gué. Charta Domnoli Episc. Cenoman. apud Baluz. tom. 3. Miscell. pag. 18 :
Per loca designata de Confluentes usque Bucias defluit in Indua usque termino Proliacense,........ inde per via Saturniacinse pervenit ad Wacta usque campo Daulfo, etc.