« »
 
[]« Acostare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 059a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ACOSTARE
ACOSTARE, Lateri adhærere, Gallic. Acoster, a voce Costé Latus. Dixere Agrimensores de campo aliis adjacente secundum sua latera longiora. Chartular. S. Vandregesili tom. 1. pag. 220 :
Quarum una (pechia terræ) Acostat ex una parte ad terram Ricardi L'Anglois... alia pechia terræ Acostat... ad terram Richardi de Haya... et botizat ad keminum Domini Regis.
Tabul. Beccensis Cœnobii in Donatione ann. 1249 :
Notum sit omnibus, quod ego Adam de Brahio dictus Le tornoor et ego Emmelina ejus uxor dedimus et concessimus... Monachis Becci... unam peciam prati.... Acostantem ad pratum Reginaldi de Sorens.
Vide Accostare.
P. Carpentier, 1766.
Acoster, eadem notione, in Charta ann. 1450. ex Chartul. 23. Corb. :
Acostant d'un costé à la rivière, qui fleue et deschent du pont Perrin audit molin, etc.
Sed et pro Navigare ad littus, Gall. Ranger la côte, la rive, le bord, Acoster dixerunt nostri. Ordinat. ann. 1415. ex Reg. 170. Chartoph. reg. ch. 1 :
Et (se) en avalant ils voient aler contremont aucuns montans,... l'avalant criera au montant,.... lay gesir, lay ; qui est à dire, va vers terre ; et adonc le montant prendra sa hune, et la mettra au bouletan, et se Acostera à terre jusques à ce que l'avalant soit passé.
Rursum et pro Ad latus se collocare, Gall. Se placer à costé ; imo etiam pro Disponere, ordinare,[] Gall. Arranger. Le Roman de Robert le Diable MS. :
Sa damoisielle sa guimple oste,
Par d'alés son pere s'Acoste.
Ibidem :
Apres mangier ostent les napes
Li sergant qui doivent oster,
Puis vont les tables Acoster.
Acouter, eodem sensu. Le Roman de Cleomades MS. :
Tous cuidoient estre asseurés,
Ki lès lui estoient Acoutés.