« »
 
[]« 1 amannus » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 212b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/AMANNUS1
1. AMANNUS, Rudens, Funis ancoralis, nostris Amare, vel funis scansorius, vulgo Haubans. Sat. Massil. lib. 3. cap. 16 :
Statuimus quod corderii omnes de Massilia teneantur speciali sacramento se non facturos per se, vel per alios... Amannos... nisi de canabo femello et filo subtili.
Vide infra Amarrare.