« »
 
[]« 2 amannus » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 212b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/AMANNUS2
2. AMANNUS, pro Ammanus ; sic apud Germanos et Belgas etiamnum dicitur Prætor causarum civilium vel Consul, vulgo Amptman. Vide Amman. Charta ann. 1298. in Suppl. ad Opera Miræi pag. 148 col. 1 :
Nos Johannes D. G. Lotharingiæ, Brabantiæ, Limbourgensiæ dux, vobis baillis, Amannis, villicis, scultetis et justitiariis, etc. Ammanz,
in Ch. Gall. ann. 1380. ibid. pag. 168. col. 1 ; Ammestre, in Stat. ann. 1482. apud. Laguille inter Probat. Hist. Alsat. pag. 74. col. 1 :
Il doit y avoir trente et une personnes au sénat ; desquelles dix du corps des nobles, et un Ammestre de l'un des corps des mestiers.
Et pag. 80. col. 1 :
Six consuls ou Ammeisters.